dimarts, 30 de maig de 2006

Temps de misèria o com es digui,tant se val

Sí, escriure a aquest espai em resulta tan dolorós com tallar-me les venes amb una Braun Mini Primer d´aquelles de l´any de la picor.
Decebuda per tot i amb unes ganes inmenses de tornar a fer la pencas pel carrer Numància, que resulta ser la seu dels meus pensaments.
L´home de negre misteriós va agafar els meus pensaments sobremanera perquè era de la meva mateixa calaña, a punt de la paarnoia més estrident i tan content.
Temps de misèria després de la tornada catalana, temps buits...
Va per ell, per aquell home de negre.