dijous, 5 de març de 2009

Ojalá yo dependa de un desconocidooo...



Després de visitar zoològics i veure alguns documentals, podem concloure que els micos no fumen. No ho fan de normal, això sí. Però pot ser més que possible si es fa un experiment i els animalets aguanten amb paciència; el fum els pot sentar malament, no hi ha qui ho negui. Resulta contranatura posar una cigarreta a la boca del mico del mateix mode que si ens l´hem portem al Leroy Merlin per tal que trii unes prestatgeries maques. Tots dos efectes, un tant estúpids.
El dimarts o dimecres discutien a televisió si les Falles eren maques o si no, si a la gent els agrada sentir-se Txeroki o Otegi per uns dies. Es va crear, de manera òbvia, un gran debat retallat interessantment per la presentadora; hi havia persones que anaven enviant missatges dient que que boniques i reboniques són les falles, la pòlvora i plis plas... Merda pura. D´altra banda, alguns que no suporten la festa pàtria, entre els quals podria -perfectament- incloure´s la que escriu ara mateix.
A mi em foten aquestes festes. Hi ha a qui no, perquè no té gairebé matèria gris per fer una altra cosa que encendre petards i cohets, però no és pas ma culpa; en el fons, tot plegat em fa llàstima, inclosa la ciutat; hi ha coses que no donen més de si i no cal cercar resposta (sobretot si se´n va contra la munió). Tot fot pudor a uns xurrus (que diria Marc) fregits amb un oli recremat d´anteriors fires, festes i bajanades per l´estil; no es pot pas caminar, fa por que et desgraciin amb un petard llençat per la gran quantitat d´inconscients que van per aqui i per això mateix conto els dies per trepitjar ma estimada Granada altre cop.
Tant de bo pugués ser patèticament ignorant per saber què s´ha de sentir, perquè és ben cert que no li trobo la gràcia flamenca. Ara només queda pensar que tant de bo jo dependera d´un desconegut... Lalalalalala.
Ojalá yo dependa de un desconocido,
pues es bien sabido que es cosa estupenda.