dimecres, 14 de gener de 2009

Like drinking poison, like eating glass.



Em volia proposar una foto més gran que el text, una foto que reflecteixi tot allò que sentim aquells que no podem evitar patir -a la nostra manera.
A l´estat espanyol, tan solidaris a l´època nadalenca i tan fills de puta els següents mesos, tant se val allò que passi lluny de la bicoqueta de pais. Hi ha algunes persones que aconsegueixen deixar plena places i carrers de Barcelona, lluitant amb els crits (el millor símbol d´aquest estat on encara he de viure) contra allò injust, contra els tirs i aquesta mena de pederastia brutal, aquesta tocada d´ous que ja dura massa. Els fills de les mares que afirmen -femeninament orgulloses de parir- que tenir una criatura al baix ventre és tot un goig...Elles i ells ploren? Aguanten les atronadores imatges que violenten encara més a un ésser amb sentiments? Tenen cor pels altres nens i nenes de tot el món? Fan alguna altra cosa que regalar joguines als nens desfavorits? Per què no els donen menjar, que és més útil que les joguines novetes? Quantes i quantes guerres hi ha per tot l´univers de les que no en tenim coneixement? Què passa més enllà de Gaza? Posar-se una palestina té qualsevol tipus d´efecte? Ser "hippie-sexy" ajuda la població? En comptes de parir més, per què no s´ajuda als nens ja vius? Potser fot goig treure una persona pel cony o la panxa i passar dels altres? Qui és el fill de sa mare que permet que les criatures més innocents de la terra, els que encara han d´aprendre, continuint patint més que molts adults? A qui collons l´importa coses com la crisi i les rebaixes? On són les diferents religions...ARA MATEIX? I per què dimoni el Papa no fot el camp a Gaza, per posar un cas?
No sé pas si continuar amb més preguntes. N´hi ha infinites, per no dormir. De tota manera continua i continuarà igual la cosa. Per més que es cridi, reis meus. Jo amb les imatges tinc dues reaccions a cada qual més escatológica i, mentre tant la meravellosa revista Hola ens recorda que una llepa-cigales s´escapa a Àfrica a fer no sé què parida. Meravellós el món sencer. Molt meravellós.

divendres, 9 de gener de 2009

Passent les nuits, chassent les bruits.



Ja va començar l´any amb pau i uns pocs mocs. Encara no he mirat la mar i només em queda llençar la mirada des de la barana del pis per veure una aigua llunyana. Tot sembla massa llunyà: la pau, la mar, fotre el camp.
S´entesta la gent en preparar un demà que no existeix, en una cosa impalpable del tot i, en alguns casos, impossible; perquè hi ha qui mor pensant en aquell demà que no tindrà i hi ha qui viu sense gaudir d´un avui ofegat. Els avuis es tanquen a caixes, armaris i prestatgeries per por a sortir sense més. I no em venen ganes ni tan sols d´escriure si no puc tenir la freda mar a la meva cara. No em venen ganes de res, només de còrrer.