dimarts, 23 de novembre de 2010

De silenci no ens queda ara...

Hi ha coses que tenen èxit i d´altres no, llei de vida o putades d´aquesta, segons es miri; aquesta olivera en té, la de la plaça de l´Arbre no. La política té un èxit relativament estrany. Divendres passat el valensiano barri de Benimaclet, la terra que em va veure nèixer, va tenir el dubtós orgull d´acollir una mena de koiné ultradretana que encara avui té efectes a un sector del barri, no cal més que fer un ull a la plana que un local clau al barri té on line: no sé per què, però eventualment no surt l´adreça... Coses de la tecnologia, o de la mà de l´home.
 Dissabte compro el diari i veig que la cobertura dels medis és tan summament ampla com l´asistència a l´acte: pràcticament nul·la. Ni cal furgar més, hi ha coses que tenen gràcia flamenca i d´altres que no. Ahir ho vaig començar a pair, em van sortir només un parell de paràgrafs, el tema de les vagues franceses,i de l´Eric Cantona dóna més de sí i no pas aquestes reunions entre clandestines, entre col·legues. A mi no em fa res que es facin manifestacions, les he anat mamant des que vaig sortir del cole de jesuïtes, farta d´imposicions i crusesitas de ceniza. El que sí que em fa -i molt- és que un sector de la ciutadania hagi de tancar llurs negocis per por o que altre sector ni tan sols tingui pebrots ni de baixar a Mercamona perquè una colla de persones trii un barri per clamar a favor de la violència. Està tothom tan putament fart de la vida que es recolça en la violència? Sí.
 Una putada, però sí. Violència quan la gent surt del portal, quan caminen pel carrer, violència dins les nines dels ulls -fins i tot dins dels ullets dels nadons, violència per demanar una barra de pa, violència quan una parella crida al de son costat. Violència als mugrons siliconats, a les rastes dels hippies que es compren roba cara. Violència al soroll atronador de les sabates de taló alt de les senyores premenopàusiques, al to de veu de les persones, a les mirades... Aquesta no és l´era de la tecnologia, collons. Aquesta és l´era de la violència extrema, on els animals acaben matant els homes, tot indignats.