dimecres, 4 de gener de 2012

Humanitat amb salsa de bolets domesticats

Un nou any, sí. Ja ho sabreu perquè no deixen d´embafar de forma sistemàtica, sigui com sigui. Si la humanitat fos com un cúmul de cendres, segurament tot seria un xic més fàcil i soluble, com el cacau en pols.
Els sentiments són, però, com els anys. La munió et va embafant (sí, novament) sense descans per tal que cadascú pugui mostrar llurs sentiments, tot i que la persona vulgui reservar-los o arraconar-los sense cap raó aparent. Si no es tenen, es pregunta de seguida un que com és que no sents res: ni llàstima, ni odi, ni tan sols estima. Hi ha possibilitat de aquesta mancança de feelings? Suposo que sí, per què no. Hi ha la sensació de buidor? Potser sí. Els anys acaben terminant i a mi, francament, m´importa tan summament poc com els sentiments.
Si hem de deturar-nos davant el pas del temps, els sentiments, les llàgrimes i les repeticions de les millors jugades de la gent que no sap què cony fer amb sa vida, se´ns passaria la vida i no de la manera tan flamenca com cantaven els Pata Negra. Salut i bon gener, estimats.