divendres, 23 de febrer de 2007

Gerotik gerora gabiltzan bitartean gaizki gabiltza!

(Cura:heu de llegir això a l´inrevés) .pena fotre a arriben viure de desgana la per i això per i por tinguin que semblA. ( títol: mentre anem retardant tot mal caminem).
L´estela que pot arribar a donar llum a tota la città s´apaga quan la Curri fot lladrucs cada matí,perquè qui s´obstina en retardar l´aprenentatge,mor tal i com ha arribat al món: empty i sense seny ni motiu algú.

dimecres, 14 de febrer de 2007

I want to be txirrindulariak,estela bat leiho (Ma diooo!!!)

Qui juga a la quiniela ja sap el que li toca: perdre diners a lo tonto,com si agafés els dos o tres yiuros i els llancés a una claveguera sense fons...això mateix. Massa difícil trobo jo que una persona encerti quinze resultats de futbol tal i com anda la cosa avui dia,quan les persones no encertem ni com van els mitjons posats o tenim tanta violència al caminar que no sabem ni la direcció de nostres passes.
Hi ha persones (no sols homes,cura) que es queixen alhora que argumenten que molts dels afortunats de les quinieles no tenen ni maleïda idea de futbol i que ni tan sols es molesten en perdre ni un minut davant la televisió ni la ràdio;fins i tot es creu que no són vertaders guanyadors però,al cap i a la fi,tenen els calès a les butxaques i poden (o volen)mostrar que gaudeixen d´una felicitat que els altres desgraciadets de la vida no tenim...tot això ve a concretar-se en una sola idea: a aquesta vida,allò que et treu les castanyes del foc és la picardia i tenir la cara com una esglèsia,alhora que apostar per la practicitat i no deixar-se portar pel colegueo,el chupeteo de culo i el ji ji,ja ja qué ganas tengo de matar.
Potser per fer entrevistes de treball,avaluar a una persona,fer posssible que puguis comprar a Caprabo o que tinguis dret a solucionar tons problemes amb Hisenda s´hauria d´optar per la fórmula quinielística i així treure treball a la pobre munioneta que tant penca i tant poc temps lliure té per avorrir-se,no trobeu?

dilluns, 12 de febrer de 2007

Be calm amb les cançons,la calma i el senyor àrab anomenat Chopin

A la foto,el cementiri on va ser soterrat Frederic Chopin,i a la meva memòria:un senyor magrebí,del Líban, misteriosament anomenat Chopin,com l´home que tan bé tocava el piano.El carrer Serrans gairebé buit i els núvols comencen a envair el cel que reclama una mica de calma tras totes les plujes que feren una mica més curt el mes de gener.
Sota el pont tocàvem la guitarra i cantàvem just com abans feia la bohèmia,mentre recordava que les atraccions fetes per a la munió no em reporten més que maldecap i son.
Joan es cagava en Dèu el dissabte mentre pregava per ser feliç i que li toqués la loteria d´una puta vegada i jo...jo demano, només penso un petit desig:que arribi falles per tal d´allunyar-me un cop més d´aquesta gàbia que de tant en tant s´obre i em deixa respirar una mica.

dilluns, 5 de febrer de 2007

It doesn´t mean that you ´re dead

Que el temps t´embafi tant que de vegades no et deixi respirar no significa que estiguis mort, o dins d´un estat de pseudo-coma.
Que els núvols del castell i l´humitat de Figueres t´estigiun cridant fins que es quedin sense veu alguna tampoc ho significa...Hi ha cops que res significa allò que nosaltres volem que signifiqui perquè no cal explicació, com ara la desídia, la majoria de petons o la solitud.
Senyores i senyors,que el te roig mata i fa que pixis 42 cops en un dia (ni més ni menys,fets verídics de la dona que tantes coses m´ha ensenyat) i tantes altres bestieses que fan que una es replantegi si de vegades la millor opció és fotre el camp i que tots pensin que estàs realment sota terra, amb l´amor més important de tots: ton amor propi. I,si us plau,que aquest no es mori (al menys quasi mai)