Sí, escriure a aquest espai em resulta tan dolorós com tallar-me les venes amb una Braun Mini Primer d´aquelles de l´any de la picor.
Decebuda per tot i amb unes ganes inmenses de tornar a fer la pencas pel carrer Numància, que resulta ser la seu dels meus pensaments.
L´home de negre misteriós va agafar els meus pensaments sobremanera perquè era de la meva mateixa calaña, a punt de la paarnoia més estrident i tan content.
Temps de misèria després de la tornada catalana, temps buits...
Va per ell, per aquell home de negre.
CANTA LA NONA
dimarts, 30 de maig del 2006
dimecres, 3 de maig del 2006
Jon Idígoras, aquell oblidat
La qüestió rau en que quan va morir no li van fer tant cas
com a la Rocío Jurado...Algú sap per què?
com a la Rocío Jurado...Algú sap per què?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)