dimarts, 8 de juliol del 2008

Estos alargan las conversaciones a su antojo



La dona que s´alça més esgotada del que es va anar al llit cau al sofà i engega la televisió, amb certa desgana, en realitat perquè sap què li espera. No sap ben bé per on tirar i escolta el fet que fa que ses neurones es quedin del tot col·lapsades: l´església anglicana del tot poderós United Kingdom pensa incloure entre llurs treballadors persones pertanyents al gènere femení.
Hi ha gentola que es queda perplexa i humiliada del tot, veient que les magres fèmines angleses poden fer-se càrrec d´un estament monopolitzat pels pebrots masculins. Ara pebrots i ovaris poden conviure dins un ambient bastant desfasat per als temps que corren (les coses com són).
Alguns ex-fidels s´esborren a tota pressa de la llista anglicana, pensant que si una dona entra dins d´aquest món començarà per fer reformes i acabarà per muntar orgies no tan sols lèsbiques, també amb la resta d´humils treballadors de l´església (puix que, al cap i a la fi, no són més que simples i ximples treballadors no asalariats).
Altres persones criden al vent: Sisma, sisma!, però aquest cisma tan sols pot venir a significar una cosa ben senzilla:, quan de temps fa que no es parla de l´església anglicana al mitjans? Per què Operasión Triunfo té més hores de protagonisme que no pas les creences que ens portaran a la felicitat absoluta? Per què? Eh? Sembla que això és precisament allò que volen: sisma, planes i, si cal, sang i debat perpetu. Perfectament poden continuar amb ses dèries i debats: la resta ens preguntarem si de debó existeix la caritat humana (o si, bàsicament, existeix encara la condició humana). I amb això tenim bastant.