Per a qui encara no s´hagi adonat,aquestes dues,la Pili i la Mili-qui inventés els noms es va quedar descansant-eren totalment iguals.Sa mare segurament pentinava a les dues igual i feia que l´igualdat fos totalment plena malgrat cadascuna tingués llurs problemes personals més individualitzats (una d´elles podria,ben bé,ser restreta o tenir tendència a menjar productes únicament i exclusivament provinents d´un arbre).La qüestió és la següent:tant la Pili com la Mili se sentien bé amb ses semblances,eren felices totes dues,sobretot perquè no podien fer absolutament res per evitar-lo.
El primer pas amb el català i el valensiano s´ha donat avui,i esperem-pel bé de la llengua i dels que ens volem dedicar a ella,al nostre CATALÀ-que no es donin moltes passes endarrere,ja que els dos són com la Pili i la Mili,inevitablement són el mateix.I no cal cercar res més.Res,miri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada