Vaig a atrevir-me,què dimoni: Il desidereio non viene me a piangere,desiderio venuto a me uccidere quando qualcuno dice a me: ma quell´intelligente siete,bella!Allò que no acaben de veure ni les persones més llestetes de la terra és que el meu cap gestiona bé,però no extraordinàriament,ma testa és un monopoli de sentit poc comú,ma ment és un rara avis,d´aquelles ments que només hi ha un parell a l´univers avui dia...M´alegro,però de ma delicada estructura mental i encara no tinc cap tipus de queixa,encara recordo aquelles passejades per Bèrgam-a la foto- i els seus carrers,son aroma i sa magnífica perspectiva,però allò que recordo amb més claredat és,sens dubte,el bigoti d´un senyor i els ulls negres d´un noi que pintava damunt la muntanya, a prop del castell i va somriure amb certa plenitud i misticisme.Allò que més importa dels viatges són aquests detalls i no els paperets anomenats fotos,els videos i les cartolline que alguns s´entesten en veure com la uitena meravella del món,per darrere del comandament a distància.
Visione que più legame è quella dei subcosciente di ogni persona.Inoltre...Io venero la mia mente subcosciente!Anche la mia anima interna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada