dimarts, 4 de juliol del 2006

Sense fotografia,sense seny,sense poc sentiment de patiment

Les coses van com van i mai a la vida es poden evitar si realment no es vol.M´havia proposat una cosa: no jugar amb la maleida notícia d´ahir com si les vertaderes víctimes foren joguines...Això sí,mentre nosaltres no fem cap cosa per deixar de tolerar el tercermundisme de la claustrofòbica i mortal línia 1 del metro...Així continuaràn les coses,com deia el programa: Caiga quien caiga.
Jugar amb les persones magnifica la condició demoníaca de segons quins éssers.
Paciència i empenta.