Començo no sé ni per on, perquè això promet no tenir desperdici algun: una senyora que té per inicials T.J.G diu avui a aquest setmanari religiós -impresionant- anomenat Alfa y Omega (nom molt espanyol de no ser perquè aquestes lletres em sembla que són més aviat gregues) que la nova matèria aquesta de Educasión para la siudadanía és un atemptat (atentado, que no atestado jeje) a la freedom ideológica perquè entra en el paper, gairebé inexistent avui dia, dels papis. I propugna la ideologia de gènere i després agafa la dona i cita articles de la Contitusión Gspañola per tal de donar-li més validesa a la cagarruta que la bona muller ha creat segurament mentre hi era a l´excusado. La dona vol educar a llurs fills (cony, què és això de que un maestro de escuela li digui a una personeta de ma propietat que faci això i l´altre no); és obvi que aquesta lluidesa de persona que té els sants pebrots primer de llegir el citat suplement del diari del nom no vull ni dir i segon, d´escriure aquesta carta que no té ni coherència ni sentit. Jo no sé si Strindberg estava la meitat de penjat que ella però a la poberina la compadeixo, ha de ser dur ésser Tere.
Aleshores, la senyora té als fills com qui té macetas amb la idea de "quan marxi de vacances o de parranda les encasqueto a qualsevol i aire" perquè allò que plasma s´apropa molt però molt a una visió un tant extrema de possessió, de fer a llurs fills a imagen y semejanza seva i de son marit que, lógicament, sembla que tenen tant de trellat com l´August quan tenia manies persecutòries.
Jo visc a un estat on al cap de més de dos mil anys de història s´intenta posar mitjançant un consens il·lògic lletra a un himne que convida a tot menys a posar-li lletra; al totpoderós Estat Espanyol es condemnen més les idees separatistes que les dones que llencen a llurs fills als contenidors o als homes que malbaraten sa força... Jo us insto a continuar llegint la segona part demà... Perquè domani continuarè escrivint el desenllanç!
Aleshores, la senyora té als fills com qui té macetas amb la idea de "quan marxi de vacances o de parranda les encasqueto a qualsevol i aire" perquè allò que plasma s´apropa molt però molt a una visió un tant extrema de possessió, de fer a llurs fills a imagen y semejanza seva i de son marit que, lógicament, sembla que tenen tant de trellat com l´August quan tenia manies persecutòries.
Jo visc a un estat on al cap de més de dos mil anys de història s´intenta posar mitjançant un consens il·lògic lletra a un himne que convida a tot menys a posar-li lletra; al totpoderós Estat Espanyol es condemnen més les idees separatistes que les dones que llencen a llurs fills als contenidors o als homes que malbaraten sa força... Jo us insto a continuar llegint la segona part demà... Perquè domani continuarè escrivint el desenllanç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada