Vet aquí que els Països Catalans són els que pretenen farcir d´escletxes a l´estat espanyol, els catalans i Euskal Herria i ningú més.
Jo, però, veig una problemàtica que a la caspa neofascista se li escapa i és la bola nord-americana. Tot i que no representa un problema, puix que els americans sempre són ben rebuts i tenim una imatge un xic tímida, com si el gegant americà pogués bufar i tirar a terra tot allò que la resta de països ha aconseguit bastir amb els segles.
Ens portem sempre el pitjor de cada casa: els nivells d´obesitat, les sèries que interessen tant com per a roncar en pla non stop, la beneïda fast food/fuck, i els festius amb criteri mental zero...
En tot cas, la imitació no sempre és la millor opció. La manca de criteri, però, pot crear aquests transtorns i després la humanitat no hauria de tenir dret a cap tipus de queixa (suposo)...
La foto pertany a la platja d´El Brosquil (Cullera). Salut!
3 comentaris:
Sense referents no es pot tenir identitat, com diu Miquel de Palol "som un poble els pedestals del qual són un cuiner, un equip de futbol i un parell d'humoristes, caracteritzats tots ells per un prudent catalanisme." Per tant hem de buscar els models a fora i ja veus el que trobem...
No sabia que a occident us acomiadéssiu com al meu poble. Salut guapa!
Estimat anònim:
Ha arribat un punt on m´interessa més mirar-me el Mediterrani o el melic que no pas mirar de cercar referents ni models: m´he adonat que, fent això, el temps s´esgota massa ràpidament.
Per cert, com pots observar, tinc més trets orientals que no pas occidentals i no ho dic pas perquè m´agradi el sushi... ;)
Petons des de la part menys oriental (gairebé) del Principat i salut!
Són dos bons llocs on mirar, sens dubte et portaran més alegries.
Certament els trets són orientals.
Si se'm permet: Petons a les parts més occidentals.
Publica un comentari a l'entrada