Avui ha mort el senyor de la foto; l´ampla majoria de la gent coneixia Harold Pinter per allò de premi Nobel, sense més. Al meu parer, Pinter és molt més que un miserabilíssim premi i un grapat de calès.
Vaig llegir ses obres a l´hivern,de manera repetida; i l´any passat -gràcies a Juanvi- el vaig acabar de conèixer, per un passeig per la biblioteca del carrer Hospital vaig adonar-me: era un llibre nou, un recull de les seves millors peces teatrals.
Un pis habitat per dues persones que desconeixen son exterior, que no saben qui viu baix seu, als quals els aterra tot allò que se´n surt de son pis i tantes sensacions: The Room, The Dumb Waiter, Ashes to Ashes i tantes altres joies que ens queden per aquells que el vam descobrir relativament tard. ELL és més que un dramaturg, més que un clàssic, ell era una peça clau al puzzle que suposa la nostra meravellosa societat. ELL mereix més que premis i reconeixement, mereix descansar (que ja havia creat bastant).
Sempre tindrè un racó per a les seves obres, perquè ell és un dels meus mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada